El meu Far. Aquell que confon la llum amb la foscor, que perd el nord ben en mig del clamor de cor, de la llar, d’estimar. Les ones del mar li diuen a on som, però arribar-hi li fa por, i triga massa, i jo, a la deriva sols cerc la llum de guia, sols pens l’abraçada que sospira per arribar a casa, perquè tot passa, perquè la llàgrima salada es confon amb l’onada del mar enfadat, confús, assenyalant el Far, aquell que em fa navegar i palpitar. I la gavina ens mira en la distància i plora, perquè té ànsia i li fallen les ales. I l’ona acarona la meva barca i plora, perquè raona aquesta demora i s’enfada i es cansa. I la llum es fa difusa i el Far abusa de la confusió, i tot balla amb el mar, i tot sembla una rebel·lió sense sentit que em fa perdre el nord, el sud i l’esperit. El meu Far, que em remou l’oblid i no em deixa partir, però tampoc s’hi queda, i què espera? Farà tard, pot ser, perdrà la llum, perdrà la pell, em perdrà a mi i el destí, de fet. I mentre faig voltes en el remolí d’esperança que m’il·lumini el camí i pugui arribar a ell, a terra, a la llar, dels dos, amb la pell i el cos, l’ànima i l’ona del mar. Amb ell, per sempre, amb ell, seva.
#MisNotitas ( Les meves notetes)
